El gegant i la geganta figures de fusta i cartó de grans proporcions, característiques del folklore mallorquí.
La primera notícia que es té es refereix a 1630, quan a Sóller es van afegir una parella de gegants a les comparses de la processó del Corpus Cristi. El 1734, l'Ajuntament de Palma va acordar encarregar, per a la mateixa festivitat, quatre parelles, les quals simbolitzaven els continents de l'Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa. El 1780, una real cèdula va prohibir la seva participació i la d'altres figures en la processó del Corpus per considerar que distreien la devoció dels fidels. Tanmateix, a Sóller no van ser suprimits fins i tot avançat el segle XIX i, a Palma, poc després de la prohibició, es van instal•lar al convent del Socors.
El 1904, l'Ajuntament de Palma va decidir encarregar una parella per a les fires i festes. Vestits amb la indumentària tradicional mallorquina van adquirir una gran popularitat i van rebre el nom, encara conservat, d'en Tòfol i na Francinaina. El juliol de 1936 varen ser enviats, amb l'expedició mallorquina, a l'olimpíada Popular que s'havia de celebrar a Barcelona, on van desaparèixer durant la Guerra Civil (1936 -1939)
Anys després, l'Ajuntament confecciona una altra parella que es va rompre.
L’any 1961, va ser encarregada una altra parella als escultors Joan Montserrat Palmer i Francesc Vives Bellaflor. Van vestits de manera molt semblant als anteriors, encara que na Francinaina cobreix es cap amb un "rebosillo" en lloc d'un volant. Són exposats a la plaça de Cort amb motiu de celebracions com la "Festa de l’Estàndard"
Història segons texte (traduït) de la Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 6, pàg. 212-213